sábado, 18 de junio de 2011

Es pas de s'Escaleta i...

Fa un parell de setmanes en Pep va comentar una sortida en solitari per le zona de Alaró. Quant va donar un parell de detalls, estava clar que era Es Pas de s' Escaleta, que fa un parell d' anys, quant erem una mica mes joves, ferem de tornada a Alaro, despre de baixar del Castell d' Alaro, per Son Bernadas.
Tot d'una hem va venir al cap un parell de rutes per la zona, passant per aquest lloc, que havia vist per la xarxa. Vaig començar a dissenyar una ruta, no molt llarga, adecuada per l'horari dels components del grup, i va sortir la seguent:
Alaro - Pas de s' Escaleta - Pas d' Estaló - Es Rafal - Cas Secretari - Embotelladora - Alaro.
Nomes tenia dubtes sobre els problemas de pas, i vaig demanar en el sempre asequible Kapax, la seva opinió. Hem va contestar donant un parell de consells, i alternarives mes divertides, aixi que com diuen a les pel-licules: "luz verde".
Aquesta consulta via e-mail era una invitacio encuberta, pero ell tenia altres plans per disabte.
Vaig possar els dispositius ( post-it, evento facebook) en marxa i com diuen, ja ho vorem!!

La sorpresa va esser molt agradable, ja se sap, quant es programa una sortida fora de la zona habitual, la asistencia sol esser mes alta de lo normal en disabte.
Entre els asistens recalcar la presencia de Biel Mayans, amb el nou "pepino", perque aixo ja es un pepino de bon de veres. Una Scoot Ramson. Darreramen al grup hi ha moltes adquisisions noves.

Un total de 9 bous ens possarem en marxa cap al cami de Ses Artigues. La pujada en fred per el cami hormigonat es bastant forta, sense cap descans, pero afortunadament no es massa llarga.
Ens desviarem per el tirany fitat per arribar al Pas de s' Escaleta i aqui ferem una cadena per anar pujant les bikes fins dalt de la pared.
Una vegada asolida la cota mes alta, i despres de fer un parell de fotos, començarem la breu davallada per tornar a pujar cap al Pas de s' Estaló.
Pujarem per la pista, i de sobte el cami desapareix. Ens quedarem una mica bocabadats. Mentres els altres descansaven vaig trescar una mica per els voltants, amb el GPS en la ma ( quina vergonya!!! ), i lo increible es que segons la maquineta hem trobava damunt el track.
Despres de pujar un bon troç vaig arribar a una pared seca una mica deteriorada per el pas de gent, pero no es veien cap classe de senyals que indiques que estava en el bon cami, aixi que vaig desistir i ho vaig comentar als companys.
Tornarem enrere i...sorpresa, ens haviem botat el desviament, que a mes a mes estava perfectament senyalitzat, BUUUFFF!!!!
Entre una cosa i l'altre, el temps s'ens havia tirat damunt, aixi que debut a que no sabiem el temps que ens portaria fer la resta de la ruta prevista, varem decidir baixar a Orient i tornar a Alaro per carretera.

La tornada per carretera es rapidisima i practicament tot baixada, aixi que quant varem arribar ens va donar temps de fer una cerveseta ben fresca.

Esta clar que ha estat una ruta inacabada, per tant la tornarem a fer per a completarla, jo m'apunt, m'ho he passat molt be, i crec que la resta, tambe.





No hay comentarios: