sábado, 28 de enero de 2012

Cap de setmana de fred...i neu.

DISABTE:


En es sopar de dimecres, Biel va comentar que tenia organitzada una sortida per Na Burguesa amb bikers de diversos pobles. Venia gent de Llubi, Sant Joan, Sineu,..No ens ho pensarem massa, ens agrada aquest tipus de mogudes, i a les 9 h , tot i que la previsio meteorologica era dolentisima ( fred, aigua,...), 6 bous anarem al lloc de reunio amb el grup.

Plovia bastant, pero ja estavem enmig. A las 9:25 h partiem despres d'esperar a la gent que venia amb al tren, que va arribar amb retras.
Entre uns i els altres sumavem 16 o 17 bikers, un bon grapat.
La idea inicial era pujar per el cementiri de La Vileta, creuar per es Coll de sa Creu, anar cap el mirador de n' Alzamora i anar a enllaçar amb la mamut fins al cementiri de Genova.
De cementiri a cementiri, i tiro porque...ejem, deixem-ho anar.
El primer tram, fins a la rampa de hormigon, varem anar amb molt bon ritme, tot i que hi havia gent de tots els nivells.
A partir d'aqui, es on la ruta posa a cadescun en el seu lloc amb els "repechones" que hi ha fins arribar a la paret de partio que hi a aprop de la torre de vigilancia.
Arribats aqui varem fer un reagrupament per començar la baixada per la trialera fins al coll de sa Creu.
Quan acabam de fer la trialera, Joan te problemes amb els frens, a apurat tant les pastilles que la "molla" que fa que els pistons tornin arrere s'ha doblegat, fregant tot el temps amb el disc.
Ens aturam a intentar solucionar el probleme, mentres altres aprofiten per berenar.
Vista la hora que era, comentam amb el grupet de foravila, que segueixin, ja que a nosaltres, entre que hem sortit tart i la aturada, anam malament de temps.
Ens despedim d'ells, fin una altre ocasio, i la resta baixam per carretera fins a Palma.
Concloend, ni al mal temps pot arruinar una bona sortida.


DIUMENGE:


La previsio per diumenge era pitjor que la de disabte, al fred i la pluja se li afegia la neu, encara que aixo pot esser un alicient.
Quant vaig veure per la finestra que estava bastant estirat, no m' ho vaig pensar massa.
7 locos, perque hi ha que estar una mica sonats, per sortir en lo que estava anunciat.
Juanfran, Miquel Angel, Tomeu i despres dos atlots, dels quals nomes record el nom de un, David.
Tambe a venir un amic de Tomeu, en Juan. Un biker amb molta de experiencia, molts de km a les cames, i coneixedor de molts de camins.
Segons Tomeu, un dels pioners del MTB a Mallorca.
Mirant al cel, estava clar cap on teniem que anar, perque la zona de Esporles, Bunyola i Valldemossa estava molt ennigulada, i els niguls tenien tota la pinta de duu neu.
Ja que la setmana anterior va quedar a l'aire anar a la antenes de Calvia, varem decidir fer aquesta ruta, pujant per carretera fins al coll de sa Creu, per acursar una mica, i guanyar temps.
Quan arribam al coll, enllaçam amb la pista, i... vaja sorpresa, feia molt de temps que no pasava per alla, i han allisat la pista, pareix una autopista. La han arreglada completament, desde es monument fins al coll, i tambe fins a les antenes.
A les primeres rampes, clack!!! cadena trencada, pero el problema ho solucionam rapidament.
Francament, a mi m' ha donat una mica de pena, me agradava mes abans, rompuda, amb la seva part tecnica i amb el "puntillo" de sofriment que aixo produia.
En es coll d'es Pastors veim com els niguls ens agafen, i comença a ploure una aigua-neu, aqui Tomeu molt sensatament comenta si ens replantetjam la sortida, pero pareix que hi ha ganes, aixi que cap a les antenes.
La pista que du fins a les antenes esta bastant enfangada, lo que fa que les rodes quedin totalment arrebossades de fang.
Arribam a les antenes, gaudim de la vista i contemplam la petita nevada que cau.
La tornada es pitjor que l' anada, encara que es fa mes curta, crec que es mes dura.
Tornam per la "superpista" fins al monument, i tornada a Palma, ara amb una bona aigua.
La conclusio es la mateixa de disabte, ni mes ni manco.
Vaig fer una mica de video, mem si aquesta vegada no la "cago". El penjare lo antes posible.







domingo, 15 de enero de 2012

"Bous en la Niebla" (*)

Brrrrrr! ¡Que frío! .... era suficiente ver el testigo de "nieve" del salpicadero del coche y la temperatura de 3ºC que iba disminuyendo a medida que me acercaba a Valldemossa para pensar que no había cogido ropa suficiente para rodar por el "Camí del Arxiduc" aunque era un poco tarde para solucionar eso y ensimismado en dichos pensamientos llegué pasadas las 8.10 horas de la mañana al punto de encuentro confirmando que al menos Toni Villalba acudía a la cita.
Enseguida comparecieron más Bous, en total eramos ocho los que no nos resistimos a perdernos esta interesante ruta y eso a pesar que algunos llevaban un exceso de "gasolina" en la sangre y un defecto de "horas de sueño" en la cabecita.
Asi las cosas igual que nuestros compañeros del día de ayer, arrancamos a las 8.45horas aunque en dirección contraria; Guiem había comentado a Tomeu (anoche entre pomada y pomada) que la subida por el "Pla des Pouet" era un poco dura para ir en bici asi que intentamos subir la pista que lleva al "Refugi des Cairats" a sabiendas que era unos 2,5 km más larga.
Las primeras pedaladas sirvieron para quitarnos un poco el frío de dentro y para ir entonando nuestros cuerpos a la tarea que se nos venía encima. Al principio la pista sube con una ligera pendiente y es fácil de subir pero antes de que te des cuenta la pendiente sube hasta el 20%, cada uno reaccionó a su manera, unos directamente subimos a pie, otros intentaron subir de un tirón, equilibradamente, hasta donde el cuerpo les aguantara y otros tantos iban subiendo a rachas alternando entre la bici y las "pezuñas".
Al final llegamos al Refugio donde paramos unos minutos a descansar y donde informé a la mayoría de que hasta llegar al Camí del Arxiduc nos tocaba andar aunque sólo unos quince minutos. El frío hizo que nos pusiéramos nuevamente en marcha y mientras nos reagrupábamos arriba, al inicio del Camino del Arxiduc, comprobé grátamente que nuestra nueva equpación de invierno transpira muy bien el sudor, evitándome un seguro costipado mientras estábamos parados.
Aliviados dejamos atrás las duras pendientes de subida para enfrentarnos a la "piedra suelta" del Camí de s´Arxiduc y a la niebla que nos envolvía en un frío y húmedo manto sin contar con el efectivo escudo que la montaña nos brindaba mientras subíamos por el valle "des Cairats" aunque rápidamente nos adaptamos al nuevo camino y como aún no se habían terminado las subidas entramos rápidamente en calor."
Casi sin darnos cuenta alcanzamos los hitos que representan el Puig Gros y el Puig Caragolí y al no poder disfrutar de las fantásticas vistas del lugar, no nos demoramos demasiado para empezar el descenso (algunos un poco demasido deprisa aunque sin consecuencias negativas afortunadamente) hasta llegar a la ermita den Guiem (Te lo tenías muy calladito eh?) donde nos paramos para visitarla.
Al principio estábamos algo reacios a meternos a tarvés de su pequeña y oscura entrada pero al final nos decidimos y alucinamos de todo lo que encontramos en ese lugar. Finalizada la visita rodamos hasta el "Coll de Son Gallard" y ahí nos dividimos en dos grupos el que tenía que estar de regreso a las 12horas a Valldemossa y el que podía llegar más tarde de las 12 horas a Valldemossa.
El grupo que bajamos por Son Gallard, flipamos de lo divertido del camino, nos ecantó la bajada y gracias al track del día anterior que Guiem nos brindó no tuvimos ningún problema para elegir la opción correcta en cada cruce.
Rondaban las 12 horas y no íbamos mal de tiempo pero entre la mayoría decidimos que ya había suficiente Btt por hoy asi que regresamos a Valldemosa pasando por la ermita, donde nos tomamos un piscolabis antes de llegar a los coches, muy contentos y satisfechos y donde comprobamos que el grupo que bajó por el "Pla des Pouet" ya había llegado y se había marchado.






IBP: 107 CB





IBP: 80 CB





(*) El título se le ocurrió a Tomeu Jofre.