TRAVESSA 2009.

castellano

ETAPA I.  Divendres, 10 d’abril de 2009 (Ciclistes: Sito, Joan, Guillem, Jonathan, Enric, Carlinhos, Charlie, Lluís, Toni, Alfonso, Miquel i Carlos) Palma-Sant Elm.
Foto oficial, prèvia a la sortida des de Sant Elm.
	Quan un projecte ha de sortir bé es nota des d’un principi, amb la il·lusió, les ganes i la col·laboració de l’equip que el du a terme, como també ha passat en aquesta Travessa 2009. Pràcticament tots seus components (participants, intendència, suport logístic...) es trobaven puntualment en el lloc de trobada i a l’hora prevista. Després de saludar-nos, intercanviar els comentaris inicials i efectuar el pertinent recompte de bikers, carregàrem les bicis en la furgoneta i sense pressa però també sense pausa (és a dir, camina caminaràs) ens dirigírem cap a Sant Elm amb les dues furgonetes, alhora que anava sortint l’alba i en el trajecte del qual no faltaren les rialles ni les bromes en el context d’un ambient alegre i distès.
En arribar a Sant Elm ens vàrem desprendre de la mandra inicial adquirida al llarg del còmode viatge en furgoneta i tot d’una descarregàrem cada una de les bicis (únic vehicle amb què conviuríem els següents dos dies), ens vàrem equipar i, després del mini show-sorpresa que n’Agustí ens tenia reservat amb la seva mini-bici (amb la què ens vàrem riure molt, a part de despertar segurament a algun desafortunat veïnat de la zona), vàrem emprendre la marxa passades les 8.00 h del matí pel camí que condueix a la Trapa, amb una pujada d’alta pendent que resultà un dur començament que afrontàrem amb voluntat i energia.
N´Agustí no pogué participar en aquesta quarta edició de la Travessa però res l’impedí animar-nos a la sortida amb el seu particular show mini-bici.

La Trapa.
Vista panoràmica des de la pujada a La Trapa
En arribar al punt més àlgid del camí que va cap a la Trapa vàrem fer una breu pausa que aprofitàrem per beure i menjar alguna barreta-energètica, com també per posar-nos en contacte via mòbil amb en Miquel, amb qui havíem de trobar-nos en el "Coll de sa Gramola" per rodar amb nosaltres durant aquesta primera etapa.	Només li manca la roba de mariner i la pipa per ser en "Popeye".
Vista de La Trapa des del punto més alto del Camí que ve de Sant Telm.
Els mosquits no ens deixaren fins passat el mirador del Cap Fabioler.
Preciosa vista de la Dragonera.      Ràpidament, per no refredar-nos del tot i per oblidar-nos de la colònia de mosquits que estranyament habitaven aquest punto del camí (en aquests moments i mentre mecanografio aquesta crònica estic contemplant el record que un d’ells me va deixar en el dit anular de la meva mà dreta), iniciàrem el divertit i merescut descens que ens duria a la obligada aturada per contemplar l’impressionant precipici del "Cap Fabioler", amb una caiguda directa a la mar de 400 m d’altura, des del mirador del qual es pot contemplar perfectament tot el trajecte recorregut des de que començarem el descens.
Instantània del padrí d’en Sito que de jove ja rodava amb la màquina (bici) per aquests indrets.    Esplèndida vista des del mirador del Cap Fabioler.

Caiguda recta a la mar d’uns 400 metres de altura al Cap Fabioler.

Lleu avaria en la cadena de la bici de Carlinhos.

Abans de la trobada amb en Miquel, que ens esperava prop del "Coll de sa Gramola", vàrem haver d’aturar degut a una avaria en la cadena de la bici de Carlos Emigdio, a qui ajudàrem i troncha-cadenàrem. En aquest moment comparegueren 10 bikers més que venien també de Sant Telm i com nosaltres es disposaven a fer la Travessa aquests dos dies. Es tractava del grup "Maifren" (mai fren, my friend) de Santa Maria, Binissalem i Montuiri, amb qui parlàrem i compartírem part d’aquesta primera etapa, fins a Estellencs, on els toca a ells sofrir una altra avaria en una de les seves bicis (un poc més seriosa, ja que es va tractar d’un despreniment de la patilla del canvi, encara que afortunadament en duien un de recanvi.

Membres del grup "Maifren".

Estellenchs-Ermita de Valldemosa

Avituallament exprés en Estellencs degut al retràs acumulat.

En Estellencs, on arribàrem damunt les 12.00 h, férem un petit avituallament i ens adonàrem que dúiem una important demora d’aproximadament una hora, així que decidírem reprendre ràpidament la ruta amb la intenció de recuperar part del temps perdut, a través d’un camí que acaba amb una divertida baixada i dóna a la carretera de Banyalbufar a Esporles, prop del creuer que du a Valldemosa a través del "Coll d’en Claret", on ens acomiadàrem d’en Miquel i en Carlos Emigdio. En el Coll d’en Claret, feia més d’una hora que n’Enric i en Lluís ens esperaven per enllaçar amb nosaltres i participar en la última part d’aquesta primera etapa. Malgrat haver estat esperant-nos durant tot aquest temps, ens reberen amb molts d’ànims i alegria.

Entrada a l´Ermita Valldemosa. Vista des de l'Ermita.

Ja tots junts, ens amollàrem a tomba oberta cap a Valldemosa, desviant-nos a l’esquerra cap a la Ermita de Valldemosa, prèvia a una breu aturada d’avituallament en la benzinera que hi ha abans i on poguérem conèixer a una de les “Mejilloneras” que dissimuladament estava allà present per controlar que tot ho féssim com correctament correspon al grup dels "Bous Bufats". Immediatament iniciàvem la inoportuna i pesada pujada a l’Ermita de Valldemosa, on a les 15.00 h dinàvem i ens relaxàvem prenent el Sol (que afortunadament aparegué en aquells moments), mentre contemplàvem les magnífiques vistes que des d’allà gaudeixen els ermitans d’aquest paradisíac lloc.

Mini sesta després de la menjada en l’Ermita.

Deià.
Quasi sense més descans que l’indispensable (el Sol no s’aturava per a nosaltres i havíem d’arribar a Sóller abans de que enfosquís), deixàrem darrera la tranquil·la Ermita de Valldemosa i ens endinsàrem a l’interior d’un preciós i sobrecollidor bosc que ens conduiria a Deià, on arribàrem a les 18.30 h. D’allà ens dirigírem a agafar el camí del rost que ens conduiria a Sóller, passant per la "Posada del Rei en Jaume". Es tracta de la primera construcció que es va fer en el poble de Deià, amb una antiguitat que data del segle XIII, perfectament conservada, en l’interior de la qual poguérem observar una "tafona" i una "Premsa d’oli" en molt bon estat.

Per a l’obtenció de l’oli, primer s’empra la tafona, amb unes enormes dents en forma de cunya per esclafar l’oliva i crear una espècie de massa que es passava a la premsa, on l’oli s’extreia completament. La producció d’oli és un procés antic i molt mediterrani, val a dir que 3/4 parts de la producció actual en el món, se reparteix entre Espanya, Itàlia i Grècia.
Les parets de l’antic immoble (que mai ha estat venut i sempre s’ha transmès por herència de la família des del seus inicis) estaven totalment decorades amb utensilis i eines de la pagesia mallorquina, com també fotos antigues. En aquesta posada ens aturam cada any i la madona ens té preparades dues boníssimes coques de verdura que ens prenem amb un refrigeri i un bon cafè calent mentre na "Laica" ens mirava (una simpàtica cussa de pèl negre de raça "Ca de Bestiar").

De Deià al Port de Soller i FI de la 1ª ETAPA.
	Ens acomiadàrem de la posadera i justs de temps, continuàrem el GR-221 cap a Sóller, però en arribar a la carretera decidírem baixar per ella donat que ja era molt tard. Baixàrem a tota pastilla fins al Port de Sóller, on arribàrem a les 20.00 h. Allà ens esperaven puntualment els nostres companys de suport
llogístic, en Ramon i n’Agustí, que ens duien la roba de recanvi i amb qui soparíem un poc més tard en el menjador de l’hotel “Generoso" que ens tenia preparat un magnífic menú per a l’ocasió, el qual degustàrem entre rialles i alguna que d’altra animalada, fins fer-se les 23.00 hores.
	Moment en què ens acomiadàrem dels nostres companys amb la promesa d’algun d’ells de que l’any que ve participarien en la Travessa completa. Tot seguit ens dirigírem a les nostres habitacions, on en poc temps ens quedàrem dormits degut a l’esgotament acumulat, desitjant que ràpidament tornàs sortir l’alba per emprendre la segona etapa de aquesta edició de la Travessa.

ETAPA II. 11 d’abril de 2009 Ciclistes: Joan, Sito, Guillem, Jonathan i Carles.
Port de Sóller-Sóller-Biniaraix.
Sona el mòbil? Qui serà a les 7.15 h del matí? Ostres no! és l’alarma del mòbil… no me’n recordava que no estava a casa, m’havia d’aixecar ja, junt als meus companys d’habitació per prendre un forte berenar en el bufette de l’hotel si volíem començar el dia amb bon peu (o més be amb bon pedal) la 2a etapa de la Travessa. El primer que férem fou guaitar per la finestra per veure si la predicció meteorològica havia encertat com el dia anterior… I així pareixia ser, havia plogut durant la nit i la temperatura havia baixat uns graus respecte a la del dia anterior. Així que, decidírem equipar-nos amb la roba d’hivern.	Joan ens va fer una demostració de com funcionava l’antiga centraleta de telèfons i ja que l’hotel es deia "Generoso", intentàrem telefonar a un mòbil, però no hi va haver resposta...

Sense més demora, baixàrem al menjador de l’hotel, on degustàrem un bon berenar amb un calent cafè amb llet, un magnífic suc natural de taronges de Sóller recent exprimides i tota classe de bolleria i cereals.
A pesar de que començava a ploure un poc, no poguérem evitar emprar el rètol de "sortida" de l’hotel per reflectir la nostra convicció de que tot aniria igual de bé que en l’anterior Etapa.

Després de pagar el compte i deixar les bosses amb tot allò que ja no necessitàvem, per a que més tard n’Agustí vengués a recollir-les, ens encaminàrem cap al "Forn de Campos" per comprar els “bocatas” que ens servirien per dinar, després del qual ens dirigírem pels carrers de Sóller, davant la sorpresa mirada dels sollerics en veure tant de matí a cinc bikers que es dirigien cap a Biniaraix. Arribàrem, al voltant de les 10.00 h, al peu del Barranc que du el seu nom.

Férem unes fotos al simpàtic ase que cada any ens dóna la benvinguda i saludàrem a un grup d’excursionistes que eren coneguts d’en Sito i en Jonathan.

Barranc de Biniaraix-Gorg Cuber-Font des Prat.
Vista de Sóller des de el Barranc de Biniaraix.
La pujada pel Barranc de Biniaraix és un pèl dura, però no resulta excessivament llarga ja que vas pujant i travessant un paratge realment preciós, mentre sents l’aigua córrer per la llera del torrent, a part de que hi ha algun que d’altre tram pel que es pot circular amb la bici sense empènyer-la.	Preciosa cascada del Barranc de Biniaraix.
El torrent estava ple d’aigua després de les pluges de la nit anterior.

Final del camí del "Barranc de Biniaraix" que acaba a "les cases de l´Ofre".

En arribar a dalt gaudírem d’un petit descans per agafar aire i alguna que d’altra xocolatina, per començar a pujar pel camino de pista fins al “Coll de l’Ofre”, preu que havíem de pagar prèviament a la divertida baixada fins al gorg del pla de Cuber".

A l’arribada al “Coll de l’Ofre" ens férem fotos mútuament amb el grup d’excursionistes amb qui coincidírem en la pujada del "Barranc de Biniaraix" i en Guillem va preparar un enginyós estri en la part superior del seu casc amb un petit trípode i una cinta per col·locar una petita càmera digital amb la que filmàrem el descens cap al "Gorg de Cuber", a l’estil càmera subjectiva; i d’aquesta manera poder mostrar a la resta del grup la baixada i també, como no, per poder veure-la i recordar-la de tant en tant.

A això de les 13.00 h arribàrem a la "Font d’es Noguer" on menjàrem el “bocata” que compràrem a Sóller, envoltats d’unes temperatures realment baixes, encara que per sort, com ens va ocórrer el dia anterior també va sortir el Sol, oportunitat que aprofitàrem mentre fèiem estiraments de cames.

Ens trobàvem mig empardalats quan sentírem la veu de Sito, que des de l’inici de la Canaleta pronunciava el seu grit de guerra: "¡VAMOOOOOS LEEEEEEVIIIIIIIIII!" que ens va activar i després de  pujar sobre les nostres respectives "burres" anàrem al seu encontre per bordejar tota la Canaleta (preciós tram) fins arribar a la desviació que condueix al bosc d’alzines de la "Font d’es Prat".
La Canaleta ens conduí a la "Font d’es Prat".	Arribada a la "Font d’es Prat"

Massanella - Coll de Sa Bataia.
La pujada al Massanella fou realment dura, degut a l’esgotament acumulat.
Aturàrem uns minuts a prendre unes quantes ametlles i demés "tente en pié" i després de fer tots los comentaris possibles respecte a la llauna de "Burn" que Jonathan s’estava bevent, començàrem la infernal pujada al “Coll del Prat” (al peu del Massanella) per la seva vessant Nord, quasi tot el temps empenyent la bici que ens pesava el doble de lo acostumat, si tenim en compte tots els quilòmetres que ja dúiem sobre les nostres espatlles.

Final de la pujada al “Coll d’es Prat” 1200 metres d’altitud (Massanella).	Ens protegírem, del fred vent que bufava, darrera aquesta parapet seca.
Panoràmica del camí recorregut per arribar al “Coll d’es Prat” (Massanella).
Panoràmica des de dalt del “coll des Prat” (Massanella) de les Badies d’Alcúdia i Pollença.
"Casa de Neu" de devora es “Coll d’es Prat”.
A pesar de la seva duresa, la pujada tenia un final como totes les pujades i després de menjar un poc i parlar i fer broma amb els excursionistes del grup "S’Alzina", amics d’en Sito i en Jonathan, començarem el descens per evitar la pluja pronosticada per després d’una hora (concretament a les 17.00 hores). El camino de baixada estava realment en males condicions per ciclar-lo, després de les pluges d’aquest hivern. Tot estava ple de pedres grosses i no poguérem colcar amb la bici fins poc abans d’arribar a la possessió de Comafreda.
	Però, una vegada allà el camí de pista fou tota una passada fins arribar al Coll de Sa Bataia, a les 17.45 hores i d’allà al començament del camí que ens duria a Pollença. Peroooooooooooooooooo ... tota la bona sort que ens havia estat acompanyant al llarg de tota la Travessa ens abandonà de sobta i tenguérem que renunciar en aquest punt a la mateixa, ja que l’eix de la roda de davant de la bici d’en Joan se va espenyar (segurament cosa dels coixinets dels co….piiiip…ons), el que va fer que, junt al retard acumulat, decidir-nos a cridar per telèfon a n’Agustí i a n’en Ramon perquè venguessin a Lluc a recollir-nos i ens duguessin a casa de retirada.

COLL DE SA BATAIA - FINAL DE LA TRAVESSA.
	A pesar del desafortunat final, ens quedàrem amb lo bo de la Travessa i després de saludar als nostres amics, Ramon i Agustí, que ràpidament acudiren al Coll de Sa Bataia amb l’agradable detall de dur-nos unes tovalloles i unes botelles d’Aquarius per reposar-nos, ens dirigírem a Palma mentre comentàvem les nostres millors anècdotes durant el viatge de tornada i alguna que d’altra animalada per part d’en Jonathan, que per desgràcia en Sito no pogué fotografiar.       El balanç final va ser realment positiu, l’organització ha estat sincerament perfecta. Des d’aquí volem expressar el nostre MAJOR AGRAÏMENT a n’en Ramon i a n’Agustí per haver-nos ajudat desinteressadament i de tant bona gana, a pesar de sacrificar el seu propi temps lliure i el seu descans en aquests dies festius.

Agraïm també tots els ànims i desitjos de bona sort dels nostres companys que compartiren amb nosaltres la primera etapa i de tots els excursionistes amb què ens trobàrem pel camí. També enviam una salutació forta als companys del grup "Maifren" amb els desitjos que hagin pogut finalitzar la seva Travessa. I per últim, agraïm també a les nostres respectives famílies la seva paciència i el suport que ens han donat, sense el qual aquesta Travessa no hauria pogut ser possible.        Evidentment, l’any que ve repetirem i serà la Cinquena edició, que a més correspondrà a l’any 2010, xifres redones, premonició de què la pròxima Travessa sortirà també REDONA. Gracies a tots, una forta abraçada i fins l’any que ve. Traducció al Català: Joan Borràs.

Fotos:

Video Clips: