Operacio cocarroi

Ja ho val!!! Lo que s'ha de fer per anar a manjar un bon cocarroi.
Lo primer de tot, quedar a las 8:15 h per decidir el cami, parlar una mica de tot, i partir.
Despres, començar a pujar, perque ens tregui la pardalaria y el fred. Suar de bon de veres y fent uns alens ben espessos.
Y com tot ( tot ) lo que puja...baixa, doncs per avall s'ha dit.
Tot aixó durant dues hores, i es clar, tot aquest trui provoca una fam que no vegis.
Es clar, despres passa el que passa. Passes per devant d' un forn, sents l' olor que fa...i la panxa sembla la "cabalgata de las walkirias". Beus una mica d' aigua per apagar l' incendi, i segueixes pedalatjant.
Peroooo, ve el segon forn, i aqui " no hay tu tia",  semblat un transtorn col-lectiu, hem deixat las bicis i hem entrat al forn amb el temps record de 20 segons.
Hem arrasat amb tot els cocarrois i panades que hi havia i ens ho hem fotut alla mateix.
Que l'hi hem de fer...som aixi, som BOUS.